ISHAC BERTRAN

Puñalada a la estética, guiño a la practicidad.

Cuánto estamos dispuestos a sacrificar la estética de nuestros objetos para protejerlos?

El fons del mar i el foc; incompatibles i de naturalesa ben diferent però comparteixen el so que emeten.

It’s capable to work at more than 135º. Moreover, it’s reusable as a coctel xarrupator (note that this word doesn’t appear in google).

La imagen de marca son aquellos valores, percepciones o creencias que asociamos a una marca. Cada uno percibe una imagen distinta, dependiendo de lo que ha recibido de esta marca: un servicio, un comentario, una imagen, un producto, un regalo…

Si nos quedamos con la parte más literal del término “imagen de marca”, notamos que casi con cualquier firma que pensemos, podemos visualizar una imagen. O quizá solamente una forma, o un color. Yo con Apple veo formas simples de color gris en 3D moviéndose sensualmente sobre un fondo blanco. O a veces un punto negro estático sobre un fondo blanco. Con Google veo un tunnel blanco con pedacitos de color en las paredes.

Estas imágenes las creamos nosotros, en base a nuestra imaginación y también a lo que ellos quieren que imaginemos. Me gustaría probar de visualizar experiencias con servicios o productos sin conocer la marca, y ver si coincide con lo que nos quieren vender. Qué visualizaría con una llamada al servicio técnico de un operador móvil sin saber cuál es? (un blandiblub verde sobre fondo azul?) Y comiendo un helado? (una vaca diciendo “tropezones!”?) Y contratando un seguro? (un helicóptero de color amarillo?)

También se puede hacer a la inversa. Sería interesante poder saber qué marca viene a la cabeza de la gente si les mostramos una imagen de un paisaje nórdico. O de un billete de 1$. Podría existir un buscador de marcas parecido a Brand Tags pero introduciendo una imagen en vez de una palabra?

A la presentació de Terminal B al Fad hi havia una mostra de projectes de diferents artistes, realitzats l’últim any a Barcelona. Un dels projectes era la creació de una tipografia per un celler, i estava feta amb vi.

L’autor havia fet un tampó de cada lletra, l’havia sucat amb vi i estampat sobre paper. Tenia imperfeccions com per exemple taques a la vora de les lletres, regalims, zones on s’havia acumulat el vi i d’altres que pràcticament no s’apreciava. Sens dubte, sense les imperfeccions la tipografia no hagués tingut cap gràcia.

Però, fins a quin punt aquestes imperfeccions són perfectes?

En qualsevol procés creatiu sembla que es poden distingir vàries fases; tenir una idea, visualitzar el resultat del procés creatiu (molt sovint és al revés, la idea pren forma després de visualitzar alguna cosa) i posar-se a treballar. Aquí cada artista té la seva manera d’obtenir resultat, però els extrems serien:

1. agafo la idea i sense preocupar-me com surti, l’executo. Sense rectificar. Com que no esperava cap resultat concret, no hauria d’estar decebut, en principi. A més, el resultat és espontàni, manté l’escència de la creativitat directa.

2. agafo la idea, la visualitzo, la dibuixo, la modifico, faig proves i inclús demano l’opinió a altres. Després decideixo com afrontar l’obra final, buscant un resultat molt concret, i sabent que si no surt com vull, ho repetiré, en la mesura del possible.

En el cas de la tipografia de vi,  potser les imperfeccions són fruit de l’espontaneitat, d’un primer i últim intent; o potser són el resultat de moltes proves, esquitxant amb un pinzell, repartint regalims amunt i avall…

Personalment m’agrada tenir un peu a cada mètode. Visualitzar el resultat (incloses imperfeccions), treballar la manera d’aconseguir el resultat (inclòs la manera de crear les imperfeccions) i a l’hora de plasmar, fer-ho de la manera més espontània possible.

Me pregunto cuántos blogs tienen sólo un post.

Me respondo que seguramente muchos más que blogs con dos posts. Y me atrevería a decir que éstos a la vez son más de los que tienen tres posts. Con esta entrada pues, mi blog pertenece a un grupo más exclusivo.  

Welcome! Bienvenidos!

Per tal d’inaugurar el blog, què millor que fer-ho amb música. Per l’ocasió un disc que creix a cada escolta, un disc de capes que cal anar desgranant. És innocència, calidesa nòrdica, exploració humil. I a més dóna nom al blog.

Hanne Hukkelberg · Little Things